David Sánchez Salas

David Sánchez Salas
Escrito por David Sánchez Salas

martes, 20 de enero de 2009

Esperança: Obama ja és president dels EEUU.

L'explanada del Capitoli s' ha quedat menuda. Entre cors celestials, una ciutadania esperançada, una veu potenta com la de Aretha Franklin i, persones que s' han deixat la pell lluitant contra el racisme i les desigualtats, Obama ha jurat el seu càrrec, eixe al que ha arrivat de la forma més democràtica i sentida possible.

Emoció és la paraula que millor defineix aquest dia en el que un nou camí s'obri. Serà un mandat difícil amb una crisis finaciera mundial brutal i una tassa d'aturament molt profona. El capitalisme ultraliberal i deshumanitzador ja no pot ressistir més.

Obama és fruit de la integració. Hui, dia 20 de gener de 2009 el món ha tornat a escriure història, el món ha tornat a progressar i a donar-se una oportunitat de viure en pau.

Hui em venen records de quan Zapatero i el PSOE van guanyar les dos últimes eleccions. Eixe somni de igualtat, llibertat i solidaritat es feia realitat a Espanya. Gràcies al nostre partit aquest país fou admirat en tot el món per les seues polítiques avançades i revolucionàries. Ara ha arrivat el torn dels Estats Units.


Jo crec en tú Obama. Ojalà mai ens defraudes.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Pues si, li espera molta feina i de debò, ojalà com tu dius, puga fer front a tots els canvis que li esperen als USA, que no seran pocs, per a començar, podrie fer com Zapatero i llevar les tropes de Iraq, però em sona a utopia, perque no crec que ho tinga tan fàcil, aunque si podrie ser que canvie alguna cosa per allí, i després està el tema de Israel, el cual també veig peliagut, per totes les connotacions polítiques que es veuen mesclades, i la economia i... pues no lin queden, mare meua, i ens queixem de lo nostre, però clar, es el que pasa cuan se vol ser el centre del Univers, oi, Sr. Bush? Bé, de debó que espere i desitge que pronte pugem vore algun sintoma de que les coses han canviat per a millor, perque crec que ens beneficiarà a tots.

YES, WE CAN (ó com diriem per açí, CON DOS COJONES)

PROGRESSISME dijo...

HOLA FALCO!

Cóm sempre saps oferir a aquest blog bons comentaris, millors reflexions.

Ens juguem molt. Obama no podrà fer els canvis que Zapatero ha fet ací però, l'esperança és el motor que mou el món.

Hi han dos opcions. Pensar que res podem fer i deixar que tot es precipite o intentar-ho, a pessar de que pugam fallar.

No deixes d'entrar.

Anónimo dijo...

M'ha paregut genial el discurs d'Obama i marcant diferències respecte a Bush, el qual escoltava desijant que allò acabara el més aviat possible.
Un lliderat fort implica un lliderat també moral. Espere que aquesta il.lussió que ahir va invadir el mon, no es frustre tan rápidament com alguns desijarien.
El començament ha sigut bó.
Sort.
T.a.p.

Anónimo dijo...

Si el discurso de Obama fue genial sobre todo sus referencias a Dios, al esfuerzo, a la patria, a la unidad del pueblo y a los valores. SENTIDO COMUN

Anónimo dijo...

Lo de Dios,la Patria,la unida del pueblo(en lo universal,como decia aquel dictador),a los hechos me remito,conservadurismo puro y duro.

Paco Peña Martínez.