CAE EL NÚMERO 1 DE E.T.A. FELICIDADES

Esta madrugada nos hemos levantado un poco más cerca del fin del horror, nos hemos levantado un poco más cerca de la paz. Felicitar a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado tanto españoles como franceses. Nada más voy a decir, no quiero manchar este momento con pinceladas partidistas. Sólo hay espacio para la alegría y el recuerdo de las víctimas.

FILOSOFIA I FEMINISME: la construcció d´un món millor (Valencià i castellà)

VALENCIANO. Cada dia em trobe millor estudiant temes relacionats amb la igualtat: feminisme i noves masculinitats. La majoria de les persones no saben tot el que implica el feminisme des de la filosofia. Sóc afortunat d´haver escomençat un camí que em durà a ser millor persona, a vore més realitats. L´altre dia en una classe de doctorat diguè un professor la meua frase preferida: tot en auquest món es construeix. El fet de que tingam que treballar, el fet de que els homes sigues vistos com millor que les dones, el consumisme com a regla d´or per a integrar-se socialement... Si tot es construit per nosaltres tenim tres opcions: continuar disfrutant d´allò material que ens cosifica, deixar que la tristesa ens invadisca perque ho hem fet molt mal o, per últim, lluitar per deconstuir tot el que no ens val i tornar a crear-ho de forma més justa. El que està clar és que la realitat que ens rodeja ha sigut creada per un poder que està en mans dels homens blancs, occidentals, cristians, rics, que parlen una llengua majoritaria, que és heterosexual, atractiu, jove o d´edat mitjana... en definitiva, un 93% de la població mundial està fora del poder i excluida per una raò o per altra. Persones que cada dia pateixen dolor en la seua vida qüotidiana, al dia a dia que és on vivim la majoria de la nostra vida. Un sistema que ens obliga a ser súbdits d´un comportaments que venen definits a priori (si eres home has de ser dur i si eres dona has de ser sensible, entre d´altres coses), ens obliga a ser súbdits d´una estètica, ens obliga a formar part d´un sistema consumista que ens crea noves necessitats per a que continuem compran, un sistema materialista que ja no té en compter allò espiritual i social (eixir a parlar amb els veïns i veïnes, ajudar a una dona major a baixar un escaló, anar a donar una volta pel camp o al parc sense haver de comprar res...), un sistema que ens cosifica, ens reifica. Les veus conservadores que aposten per aquest sistema han de ser legitimitzades. No hi ha res més important que un món que aposte per una red social potent, un món on tot el món puga ser com vullga sempre que respecte la llei, un món en el que els sentiments conten i, un món on la diversitat siga possible. Des del nostre partit ajudem a les persones a ser ciutadans i no súbdits. Jo no sóc quí per a negar la maternitat o la paternitats als homosexuals, no sóc qui per negar la igualtat a les dones, no sóc qui per a impossar patrons de conducta a ningú. El sistema sexe/gènere està caent i la teoria queer plena aquesta buidor. Els progressistes hem d´estar preparats per a lluitar front a la onada conservadurista que està impregnant a gran part de la societat. La dreta juga amb missatjes fàcils d´entendre, simples, materialistes i no gens transgressors, els quals, van convencent a la gent que es troba acrítica, desconectada i en mig d´un procès de no sacrifici ni valorització de l´esforç. La gent ja no pensa en el que deuria de ser sinò en el que és. La resposta al problema són la gent d´esquerres, progressistes i amb preparació. És responsabilitat de totes les persones construir un món en el qual totes i tots tingam un lloc.
Reflexions soltes d´una nit plena de cansanci estudiant doctorat
CASTELLANO (resumen). Todo lo que nos rodea está construido por nosotros y nosotras y, por tanto se puede cambiar. Un 93 % de las personas en el mundo se encuentran excluidas y descrimindas por no cumplir los parámetros que unos pocos nos imponen (heterosexualidad, monogamia, roles, capitalismo, cristianismo...)Hemos desembocado en un mundo en el que sólo se valora lo material y en donde el consumo se ha convertido en la principal actividad de la humanidad. Los mensajes de la derecha son eficaces porque no progresan, son simples y nos dicen lo que queremos oir. La doctrina de la izquierda es más difícil de entender porque requiere de un mayor nivel y de un espíritu transgresor. Dejamos una vez de ser súbditos políticos y ahora debemos dejar de ser súbditos de un capitalismo atroz que nos aborrega. Seamos ciudadanos críticos y luchemos porque todas las personas sean iguales (no neguemos la paternidad ni la maternidad a los homosexuales, no neguemos la independencia económica a las mujeres, no neguemos una educación y sanidad para todas y todos gratuitas...). És responsabilidad de todas las personas construir un mundo en el que todos y todas tengamos nuestro lugar.Es más cómodo ser súbdito que ciudadano por eso muchas personas prefieren no dar la cara y vivir su vida sin avanzar.

(Reflexions soltes d´una nit plena de cansanci estudiant doctorat)/ reflexiones no articuladas de una noche llena de cansancio estudiando doctorado)

L´HORROR DE LA BARBÀRIE

Hui ha tornat a passar. La barbàrie terrorista ha tornat a presentar-se en les nostres vides de la pitjor manera possible. Ha mort un home hui, un Guardia Civil assassinat per la banda terrorista E.T.A al fer explosió una bombra, a les tres menys dos de la matinada, front a la Casa Quartel de la Guardia Civil de Legutiano a Àlava. Una furgoneta era la portadora de la bomba assassina. Aquest Guardia Civil melillense hi era casat i tenia un fill. Quatre Guardia Civils més han resultat ferits per l´explosió. La resposta del nostre Estat ha de ser doble: per una banda l´Estat de Dret ha de depurar responsabilitats (pressò i càstig)i, per l´altra, i encara que no vullguem, la democràcia que implica diàleg. Els valors universals com, per exemple el de la democràcia o els Drets Humans, està demostrat que no poden impossar-se a la força, que fa falta "algo més" com l´autoconvenciment i les raons, les paraules. La força més brutal no ha aconsseguit millorar les coses a Iraq per exemple, les coses no estàn millor. Soles amb una reflexió conjunta podrem apropar-nos encara més a la sol.lució, encara que a molta gent del carrer aquesta postura li coste entendre-la. La història parla per si mateixa: la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial, el cas terrorista al Nord d´Irlanda... sempre s´ha requerit algo més que la força bruta i que les lleis. Ara, allò més important és donar suport als familiars del Guardia Civil mort i, sobretot, no emprar aquest tema amb fins partidistes. Emprar als morts per a guanyar vots soles fa més forta a la banda terrorista. Ha sigut molt bonic vore als portaveus del Congrès i als sindicats fer una declaració conjunta per a condemnar l´acte cruel i cobard d´ETA. Ojalà aquesta legislatura siga més constructiva i no un atac i desgast. Gràcies a totes i a tots per lluitar contra l´horror de la barbàrie.
D.E.P. JUAN MANUEL PIÑUEL VILLALÓN, mai t´oblidarem.

1 DE MAIG

GRÀCIES! Soles puc dir gràcies a totes les personas que el dijous em fereu fer sentir com vaig sentir-me. El dijous passat va ser un dels meus moments polítics més agradables en els dos anys que porte en aquest partit. Fa dos anys sí, que un 1 de maig anava jo a la meua primera asamblea i em donaven la benvinguda. Pareix que va ser ahir. Des d´aquell dia tot ha canviat molt en la meua vida a nivell personal i polític, a nivell acadèmic i sentimental. Pocs mesos despres de la meua entrada en el partit es va comptar amb mí per a formar part de les llistes que el PSPV presentava a les eleccions municipals de maig de 2007. Teniem 12 regidors i jo anava el 13 en la llista, haviem doncs, de lluitar per pujar un regidor. Però les coses no foren així, la barbarie crispadora dominà el nostre País Valencià i nosaltres, a pessar de aguantar millor que en la majoria de municipis la masacre, ens quedarem amb 10 regidors. Per primera volta, el PSPV perdia la majoria absoluta. Ens feia falta un regidor o regidora més per a tindre estabilitat. Finalmente pactarem amb el BLOC, un PACTE DE PROGRÈS. A aquesta unió es sumà l´AMI, un grup independent que col.labora en el nostre govern però fora del pacte. Sóm tres forces que juntes lluitem pel benestar del nostre poble. PP i Espanya 2000 són l´opisició. Però la veritat és que estem molt agust, escoltar noves veus quan es governa és molt enrequiror. Prompte farem un any al poder. És molt agradable vore als meus companys i companyes, amb els que vaig passar tots els dies de pre-campanya i campanya treballant, estàn fent una tasca tant bona al nostre poble. Tenim una forta amistat totes i tots i això es nota en els actes als que acudim. Em trobe molt recolçat per Enrique Navarro i per tot el grup municipal. S´ha confiat en mí ficant-me en les llistes per al Senat 2008. Ara que també sóc membre del PES i ja tinc la meua llicenciatura finalitzada, puc dir que em trobe més fort, amb més ganes de treballar i de fer coses pel meu partit, pel meu poble. El meu doctorat i el meu master són una de les meues cartes de recomanació. Han sigut uns anys de molt de treball, de molta alegria i il.lusió, anys de molt d´amor a nivell personal fins fa poc, anys de molt d´estudi i molta organització per a poder dur tot endavant. El dia 1 de maig, amb les mostres de ternura de la gent de partit, amb el reconeixement de les socialistes i dels socialistes, amb els besos, els abraços i les paraules, jo vaig vore que tot es recompensava, que tot havia valgut la pena, que jo ja era part important al partit. Eixe dia mai podré oblidar-lo. Gràcies Enrique, gràcies Lidón, gràcies Rosarín. Gràcies a tots i totes: Vicente Gil, Ximo, Lola, Carmen... i gràcies a les meues àvies del partit per cuidar-me tant. I senc que estiga tot el rato donant les gràcies però és el que senc i al meu blog puc fer un reconeixement a les personas que em fan ser cada dia més socialista i més feliç. Més de 200 persones dinant al CAMPUS, gent d´Onda, de Sueras, de Tales, de Fanzara, de Ribesales... Dos anys plens de sentiments, de treball i de felicitat.