1 DE MAIG

GRÀCIES! Soles puc dir gràcies a totes les personas que el dijous em fereu fer sentir com vaig sentir-me. El dijous passat va ser un dels meus moments polítics més agradables en els dos anys que porte en aquest partit. Fa dos anys sí, que un 1 de maig anava jo a la meua primera asamblea i em donaven la benvinguda. Pareix que va ser ahir. Des d´aquell dia tot ha canviat molt en la meua vida a nivell personal i polític, a nivell acadèmic i sentimental. Pocs mesos despres de la meua entrada en el partit es va comptar amb mí per a formar part de les llistes que el PSPV presentava a les eleccions municipals de maig de 2007. Teniem 12 regidors i jo anava el 13 en la llista, haviem doncs, de lluitar per pujar un regidor. Però les coses no foren així, la barbarie crispadora dominà el nostre País Valencià i nosaltres, a pessar de aguantar millor que en la majoria de municipis la masacre, ens quedarem amb 10 regidors. Per primera volta, el PSPV perdia la majoria absoluta. Ens feia falta un regidor o regidora més per a tindre estabilitat. Finalmente pactarem amb el BLOC, un PACTE DE PROGRÈS. A aquesta unió es sumà l´AMI, un grup independent que col.labora en el nostre govern però fora del pacte. Sóm tres forces que juntes lluitem pel benestar del nostre poble. PP i Espanya 2000 són l´opisició. Però la veritat és que estem molt agust, escoltar noves veus quan es governa és molt enrequiror. Prompte farem un any al poder. És molt agradable vore als meus companys i companyes, amb els que vaig passar tots els dies de pre-campanya i campanya treballant, estàn fent una tasca tant bona al nostre poble. Tenim una forta amistat totes i tots i això es nota en els actes als que acudim. Em trobe molt recolçat per Enrique Navarro i per tot el grup municipal. S´ha confiat en mí ficant-me en les llistes per al Senat 2008. Ara que també sóc membre del PES i ja tinc la meua llicenciatura finalitzada, puc dir que em trobe més fort, amb més ganes de treballar i de fer coses pel meu partit, pel meu poble. El meu doctorat i el meu master són una de les meues cartes de recomanació. Han sigut uns anys de molt de treball, de molta alegria i il.lusió, anys de molt d´amor a nivell personal fins fa poc, anys de molt d´estudi i molta organització per a poder dur tot endavant. El dia 1 de maig, amb les mostres de ternura de la gent de partit, amb el reconeixement de les socialistes i dels socialistes, amb els besos, els abraços i les paraules, jo vaig vore que tot es recompensava, que tot havia valgut la pena, que jo ja era part important al partit. Eixe dia mai podré oblidar-lo. Gràcies Enrique, gràcies Lidón, gràcies Rosarín. Gràcies a tots i totes: Vicente Gil, Ximo, Lola, Carmen... i gràcies a les meues àvies del partit per cuidar-me tant. I senc que estiga tot el rato donant les gràcies però és el que senc i al meu blog puc fer un reconeixement a les personas que em fan ser cada dia més socialista i més feliç. Més de 200 persones dinant al CAMPUS, gent d´Onda, de Sueras, de Tales, de Fanzara, de Ribesales... Dos anys plens de sentiments, de treball i de felicitat.