Ahir vaig tindre l'honor de poder acompanyar a la meua amiga Carmen Juan, una persona magnífica, al igual que la seua germana, a la qual li van concedir el nové premi Dones Progressistes d'Onda.
Recorde que al premi de l'any passat, quan Jordi Sevilla era el protagonista, vaig compartir taula amb ella. Sóc company de partit de la seua tieta Carmen Verdià, una dona lluitadora i esplèndida.
Carmen Juan ha crescut junt a Onda. Tot en el que es podia col.laborar contà amb el recolçament d'aquesta actriu i cantant. "L'Alqueria Blanca", aquesta exitosa producció valenciana, és la que manté l'esperit lliure de Carmen Juan ocupat.
Em va sorprendre, perque jo també cante, la seua faceta musical en l'homenatge que l'Assosiació de les Dones Progressistes li va rendir. Quina veu, quina sensibilitat, quin intimisme!!!
Com ja saveu, he estat unes setmanes intentant recuperar la meua vida personal desprès de tres anys de dedicació exclusiva als meus estudis, al treball i a la política. Ara retorne sense abandonar la meua sensibilitat moltes voltes criticades des d'una forma de fer política patriarcal.
Com ja saveu el que ahir es concedí és més que un simple Premi, és el reconeixement a una dona que a superat obstàcles masclistes ajudant des de l'art a crear un Món millor. Dedique la meua vida al feminisme i la igualtat des de la filosofia i des de la política, per això valore tant a Carmen Juan.
El seu nou blog es: www.myspace.com/xicoimplicada (el trobareu al llistat dels meus blogs preferits).
Us adjunte la foto que ma mare va fer-me al arrivar a casa (orgull de mare):
Adjunte també unes fotos de la última exposició del Museu del Taulell. Una amb amics i amigues d'Artesa i altres de l'exposició. Es titula "La religió en la ceràmica" i té un valor únic. Es podrà visitar fins finals d'abril. Onda està oberta a la CULTURA en majúscules.
Gràcies a tot el món que, amb una paraula, que amb una mirada o, simplement amb un sms, m'ha donat les forces per a continuar. Sou tanta gent que és de justícia que continue en aquest món que trasforma la vida de les persones. Ara sóc més jo, he tornat a crèixer desprès de la meua crisis personal (que la classe política també ho passa mal). Ara puc dir que HE RETORNAT! Gràcies.
Us dedique dos canços i us anime a que continue entrant i, sobretot escrivint que és el que més força em dona:
MY SAVING GRACE (perdí años colgado de miedo sin un final a la vista, hasta que mi ángel guardián me dio paz y fuerza cuando no tenía nada, porque he crecido golpeado, confundido, sitiéndome inferior, estigmatizado...pero ahora gracias a su protección sigo en pie y fuerte para ayudar a quienes lo necesiten)
ESCUCHA A TU CORAZÓN:
Enrique Navarro, gràcies per tot encara que moltes vegades la vergonya m'impedisca dir-te que sé que continue creent en tú. Carmen Gabaldón, et vull i mai podré tornar-te el que em dones. Vicent Rebollar, tens màgia.Rosarín Fabra i Manolo, gràcies per tott us vull moltíssim!. Gràcies a tot el Món!!!
Carmen Gabaldón i jo:
14 comentarios:
Gràcies a gent com Carmen Gabaldón jo he tornat a recuperar la fé en la política com a mitjà per atransformar les coses. Crec en la gent que viu el que fa i que amb la seua puressa d'ànima et diu el que sent sense vergonya. Crec que en la gent que pensa que la política és algo més que patades entre companys i falsetat. Crec en la gent que al mirar-me als ulls em donen quietud.
Crec que val la pena continuar.
GRÀCIES!
ROsarín i Manolo, os quiero con locura. Gracias por invitarme ayer a cenar con vosotros en el acto a Carmen Juan. Gracias porque con vosotros el día a día es más fácil. Lo que siempre hacéis por mí jamás lo podré olvidar. Espero estar siempre a la altura de lo que esperáis de mí. OS QUIERO!
Me alegro de tu "regreso", pero me tienes que explicar a dónde habías ido! :)
En serio, que me alegro de que estés tan contento.
Nos vemos.
Juanjo.
Juanjo gracias. Sonia ya te decía cual era mi grado de implicación en la política a cambio de nada material, no como mucha gente dice. Al final te das cuenta de que no vives tu vida real sino la política y, por mucho que me guste, deseo que mi vida esté parcelada. Tener mis momentos para crecer como persona, mis experiencias vitales alejadas del mundo de lo público-político. Ya me entenderás.
Además ya sabes de parte de las turbulencias que había sufrido estos meses. Con el tiempo, me he dado cuenta de que nadie podrá quitarme esa luz que brilla dentro de mí, tal y como dice la canción del artículo anterior.
GRACIAS JUANJO!!!
"(...)la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin (...)" R. Muntaner.
ÀNIM DAVID!!!
X.H
Eixa frase ho diu tot. Mil gràcies.
Moltes gràcies per tot!
En primer lloc, tinc que donar-te les gràcies per llegir el meu blog i deixar eixos comentaris amb tant d'afecte.
En segón lloc, gràcies per tornar. En la nostra vida tenim cicles amb pujades i baixades. Éstic convençut del teu compromís amb el progressisme i que sempre estaràs dispost a ajudar i defendre els teus principis.
No tens que patir si vols allunyar-te una miqueta de aquest mon de la política, que a vegades és estresant i dóna més faena que satisfaccions. La vida és llarga (aixó espere, aixó desitge), més propera a una marató que a un esprint, i la perseverància es clau. Tenim que dosificar els nostres esforços.
Eres un valor molt important, sabem que sempre podem contar amb tú.
PD:Un dia tinc que visitar Onda i el museu on treballes.
PD2: Has llegit la entrevista a Edu Madina de hui a El País? Impressionant.
Santiago gracias. Ahora simplemente dosificaré mejor mis fuerzas. ME has dado mucha fuerza, me la das siempre. Gracias.
Hola David. Eres un pilar clave de esta sociedad y por nada del mundo te derrumbes. Recuerda que tu espiritu luchador da fuerza a mucha gente. Me alegro de que hayas vuelto, aunque no se de donde. Vacaciones quiza, jejeje. En serio, eres una buena persona y por nada cambies. Un abrazo muy fuerte.
Gràcies per tot López. El que dius m'importa molt. Ciao.
P.D. Ho estàs fent molt bé.
Les gràcies te les he de donar jo a tú perquè has fet renaixer la il.lusió perduda, has aconseguit que torne a implicar-me i que per persones com tú, val la pena dedicar una part del nostre temps a la política i aportar el nostre granet d'arena per tal que pugues tindre algun càrrec de responsabilitat ja que si hi ha algú que s'ho mereix ahí, eres tú per la teva dedicació, pel teu treball desinteressat i sobre tot, sobre tot, per eixe somriure que ens arriba al cor. A més, gràcies a tú, he pogut conèixer millor a Vicent Rebollar i així adonar-me'n de la gran persona que és.
Carmen.
CARMEN, gràcies a gent com tú continue en la política. Ha sigu genial i mai podré, a pessar de certs dolors, dir que estic penedit d'aquest món perque m'ha dut a conèixer a gent com ta mare o Samuel o Rosarín. Gràcies Carmen.
P.D. Aquestes cançons estàn dedicades a Cristina Ortells que la tinc als meus enllaços, si mires el seu blog sabràs el perquè. MUAKS
Somos muchas las personas que nos alegramos de "tu vuelta" y que gracias a tu blog nos mantenemos más informados (pereza de leer la prensa). Que sigas así y esperamos que en el partido te tengan muy en cuenta. No cambies.
me he ido a trabajar muy contento
despues de verte sonreir y feliz,ah
pero ten cuidado con los ciclistas,ja,ja,
Publicar un comentario