David Sánchez Salas

David Sánchez Salas
Escrito por David Sánchez Salas

martes, 4 de noviembre de 2008

BYE BYE: OBAMA´S GRANDMOTHER

La pèrdua d´una àvia és la pitjor cosa que et pot passar. Fan tanta falta. Ens crien, ens donen cultura del que ha passat per a que valoren el que tenim, ens mimen i, sobre tot, creuen en nosaltres i en que sempre les recordarem. Adore a la meua àvia que viu en Conca, adore els seus menjar i els seus ulls, admire la seua vida sacrificada. Per desgràcia, l´àvia d´Obama ha mort i jo li dedique ací una cançò d´enguany subtitulada i en directe que parla sobre això. Descanse en pau.




T´estime moltíssim àvia, ojalà tú també en veges arribar a conquerir encara més números 1. Ojalà estigues molt més a pesar de que ho pases mal.

undefined

7 comentarios:

PROGRESSISME dijo...

Anònima preferida... espere que estigues bé. Gràcies per tot. Em feia falta dir-ho perque amb eixa cançò em fique sempre tristó. M´ encanta. Vinc del treball i correns al CAP a la UJI i a reunions. 1 abraç.

PROGRESSISME dijo...

Anònima preferida... espere que estigues bé. Gràcies per tot. Em feia falta dir-ho perque amb eixa cançò em fique sempre tristó. M´ encanta. Vinc del treball i correns al CAP a la UJI i a reunions. 1 abraç.

PROGRESSISME dijo...

Anònima preferida... espere que estigues bé. Gràcies per tot. Em feia falta dir-ho perque amb eixa cançò em fique sempre tristó. M´ encanta. Vinc del treball i correns al CAP a la UJI i a reunions. 1 abraç.

Anónimo dijo...

Què cursi eres de verdad es algo increible lo tuyo. Pedante así no vas a ganar votos.

Anónimo dijo...

Passa del que et diguin. Ets un gran noi i vals. Una nova forma de fer política que fa falta al món. Un Zapatero nou que vull com alcalde. Jo sí que et votaré.

Anónimo dijo...

Ja veus! Un dia sense vore'ns i ja t'he trobat a faltar... i quina gràcia que m'ha fet vore la dedicatòria a l'àvia d'Obama: com no, amb Maria Carey. Qui poguera escoltar eixos falsets que traspassen les parets del museu!!
Au cacau...

PROGRESSISME dijo...

HUI no he cantat si us serveis d´algo. Ha sigut dur notar que faltava gent al Museu. Reconegut que una llàgrima ha caigut a pessar de l´estres màxim al qual des d´ahir estic sotmés (master, doctorat, cap, oposicions...) En aquestos 4 mesos em creat una amistat que no imagineu el bé que m´ha fet. Ojalà mai deixem de vore´ns i ojalà sempre pugam contar-nos coses bones. Gràcies pel misatje perque moments com estos em fan pensar que la vida val la pena i que mostrar-se com un és té recompensa. MAI PODRÉ OBLIDAR EIXOS MOMENTS... ja publicaré la foto si puc demà, la última que ens ferem. BESOSSSS no m´oblideu.