Un 1 de maig descafeinat

No faré el que fan molts de dir que ha sigut un èxit de convocatòria. No ha estat gens malament, però en la que està caent no és moment per a romandre a casa o fent esport baix el sol. Temps per a això hi ha sempre, i avui crec que haurem de fer una reflexió com a societat. No pot ser que Castelló es quede al marge de l'empoderiment de la societat civil front a l'estafa que supossa aquesta crisis provocada. No pot ser que celebrar el dia del treballador a Castelló siga algo paregut a celebrar el dia del viatger a l'aeroport de Castelló. Necessitem eixir i fer tremolar en la nostra presència masiva i pacífica als de la casta política i als de l'ol.ligarquia econòmica. No hi ha dret a que avui els carrers de Castelló no estigueren plens de gom a gom. Fem una reflexió interna, a vegades és millor que tirar focs artificials quan ningú mira. Espere que a la pròxima la cultura de la por i de la comoditat siga reemplaçada per la cultura de la democracia. Per a que no mai més torne hi haver un 1 de maig descafeinat, és donar-los una raò que no tenen.
I com a polític que no diu el que la gent vol escoltar sino el que pensa, ací queda. Menys queixar-se i més menejar-se, que la eixida de la crisis no ve, es busca.
Un orgull que em deixaren els meus compis dur la Pancarta de Compromís, gràcies.

David Sánchez Salas i Maribel Pedro Juarez en la manifestració de l'1 de maig. Iniciativa per Onda (Compromís per Onda).