Tal vegada siga un dia comercial, però està bé que hi haja un dia de les mares. Dones invisibilitzades que s'encarreguen de la nostra formació com a persones, que treballent a casa i moltes vegades forae, economistes i bones gestores que fan números i previsions per a arrivar a pagar tot en molt poc. Dones algunes de les quals feminitzen un món que resulta encara massa patriarcal.
A vegades fa falta un dia per parar-se i dir t'estime mama. I els regals no han de ser materials o del Corte Inglés. Jo a ma mare li he regalat un cupò de la Once avore si ens toca, un llibre que volia fa temps i golosines que li encanten. Ara a dinar paella de marisc com tots els diumenges i a menjar-nos les pastes que acave de comprar junt a ma tia. La vida, com diem la gent d'Iniciativa i ara també de Compromís, son aquestes xicotetes coses, la felicitat de tots els dies.
Ma mare odia les fotos i és difícil trobar-ne alguna d'ella. Fotos de ma mare i de la meua àvia i ties. Felitats.
I per això, des del meu blog felicite a totes les mares que fan possible un món millor per a les seues filles i els seus fills. Aquesta cançò és el meu regal, una cançò que quan va eixir a l'any 1996 jo li regalà a ma mare i que des d'aleshores li regale cada any a pesar de tindre ja 29 anys. Em pillà quan anava al cole el boom de les Spice Girls i algo queda. I jo que no m'avergonyisc de les coses que m'agraden o plante al meu blog.
Mamà gràcies per educar-me en els valors democràtics, en la igualtat i per fer-me vore la importància que té la formació. Sóc com sóc per tu i per molt que als peperos no els agrade. Cosa que per altra part és una bona senyal.
Mamà, gràcies, t'estime!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario