Progressisme versus conservadurisme.

Debido a las demandas de muchas personas a partir de ahora no sólo escribiré algunos artículos en castellano y otros en catalán, sino que intentaré hacerlos bilingües.
Este no es el caso. Lo siento.

Encara que moltes persones ho neguen, existeix una classe política progressista i altra conservadurista i cada dia es fa més visible. Mentres que uns i unes apostem per avaçar i per progressar, per dotar de més llibertats individuals a les persones i de més drets civils, altres aposten per conservar les velles formes i si hi ha oportunitat retornar enrere. I es que a pessar de que la dreta s´enfade i ens ataque dient que sóm dicotòmics i que sempre tornem al passat, aquest girar la mirada és necessari per a comprendre la nostra realitat. Els arguments de la dreta no han canviat, són paraules momificades que amb el temps es van degradant, però molt lentament, per molt que ells no vullguem. Jo mai ficaré en dubte que la seua política econòmica siga millor o pitjor, que amb ells vaja Espanya bé, però les persones que ens dediquem a la política no podem pedre l´horitzó, que és molt fàcil de localitzar i definir: crear un món més humà, és a dir, hem de prendre decisions que humanitzen a les persones (què és allò que en humanitza és allò que ens fa no tornar enrere, allò que ens uneix a totes les veus, allò que acordem en un marc de no subordinaciones ideal al qual ens hem d´apropar), que les carreguen de calor i de sentiments, però mai les cosifiqen. La història ens dona la raò i ens diu que cada dia les persones logrem avançar més, un avanç que no ha de ser soles científic, sinò també humà i social. Anem a casos més concrets. Durant la II Repúlica la dreta cridà amb el primer estatut de Catalunya que Espanya es trencava, exactament igual que ara, i Espanya continua unida. Van dir no al matrimoni civil i al divorç, però ara passat el temps ho empren i els pareix bé. Ara no volen el divorç expres, pensen que al colp que supossa per al cor un trencament amoròs hem de sumar el desgast de dos anys de papers i el risc de convivència amb una persona que et pot agredir, pensen que les nostres vides per divorciar-se han de parar i no avançar. Senyors (sempre els parle en masculí perque com van dur la llei de igualtat al constitucional no es mereixen la igualtat) del PP el cor no para i les emocions no es paralitzen. Van provocar una Guerra Civil que va aniquilar tots els avanços socials i ens van conduir a una dictadura de quaranta anys que encara patim les seues conseqüències (encara que a la premsa local vullguen reescriure la història i dir que la culpa es tota de la dreta i que la guerra la guanyà el menys assasí dels dos bandos, o siga la dreta). L´objectiu no era aconsseguir millores per a les persones com les revolucions liberals, no, era el poder i el retorn a un món medieval i teocèntric. Van apostar per una guerra ilegítima que assasinà a molta gent per interesos econòmics, a pessar de tindre un 95 % de la societat civil en contra. A voltes pense que com eixes vides no són europees Aznar creia que tenien menys valors. No puc pensar en eixa gent que al alçar-se un matí pot trobar a sa mare feta troços per una bomba sense que les llàgrimes m´acorralen. Però estos quutra anys han sigut terribles. La dreta ha dit NO al matrimoni homosexual, com si aquesta llei obligada a casar-se als homens amb els homens i a les dones amb les dones. No, simplement dòna el dret. També digueren no a l´adopció. Doncs si tenen por de que d´una parella homosexual isca un xiquet o una xiqueta gay, este argument implica el considerar com a roïna la homosexualitat (cosa que no diu la ONU, la enfermatat és la homofòbia). A més a més, què és millor, que els infants estiguen al carrer o a un orfenat que que estiguen a un hogar amb amor. Quí s´´on vostes per a negar la paternitat i la maternitat a unes persones que tenen les mateixes obligacions que vostes i no estàn desequilibrats, ni són lladres ni assasins. Han dit que no a la llei d´igualtat ficant com a excusa que no comparteixen les qüotes. Senyors del PP, allò important era la igualtat i totes les forces van dir sí menys vostes, prioritzan la cuestió del cóm es fa (quan tal volta les qüotes no siguen la millor forma però tampoc no és tan horrible). Era necessaria una lli integral encara que no fora la definitiva i perfecta, perque almenys des d´eixe referent podrem millorar i construir). I no contents amb això damunt ho duen al Constitucional. Emprar la igualta per a desgastar al govern és terrible. Han dit que no a la rectificació de la menció per als transexuals o les persones que no es troben agust amb el seu cos. Tal volta haurien de pensar en el calvari d´eixes persones i intentar ajudar a la societat a que les acepte. No també als estatuts, que impliquen reconèixer que Estat i Nació no són el mateix concepte, per molt que Rajoy confonga a la ciutadania. Busqueu-ho al diccionari. Quan s´intenta donar un reconeixement a les víctimes d´una dictadura, i les paraules parlen per si mateixa (un que dicta i la resta acata. I despres parleu de democràcia i llibertat d´opinió, cóm a canal 9 o cóm a la tve1 -urdaci?), i quan s´intenta no donar valor als juís franquistes, alceu la veu i clameu al cèl, molt propi de vosaltres. Hi han vicitimes de les dos parts, és cert, però unes sempre han estat reconegudes mentres que altres han estat silenciades brutalment (repressió i resistència). Quí pot negar-se a que l´estat ajude a les families a trobar els cossos dels seus familiars morts i soterrats a fosses comunes? El PP. Però un dels casos més indignants és el del NO A LA INVESTIGACIÒ AMB CEL.LULES MARE. Molta gent malalta té com a única esperança eixa, ells i elles i els seus familiars. No sabem si la resposta estarà en elles, en eixes cel.lules, però hem d´intentar-ho. Desprès si us fiqueu malalts i hi ha una cura a l´enfermetat no l´empreu i patiu-la per coherència ( no és el que pense però per coherència haurieu de fer-ho). Heu dit no a l´educació per a la ciutadania tant necessaria per por a que es cree una generació de gent emancipada i crítica perque sabeu que mai votaria al PP. Com dieu vosaltres "rojos de laboratorio". I heu dit sí a la religió a un estat aconfessional. Miren, el que no es pot fer és dir una cosa i despres fer-ne altra perque això és diu hipocresia.No al divoç però em divorcie, no a la investigació però quan tinc dolor que em curen, no al matrimoni civil i emprar-lo i si al catecisme però despres faig en la meua vida privada el que vull i tinc una actitud incoherent amb les tesis que defenc. Veent la televisió hui m´he donat compter de que el pedre per segona volta no us ha fet canviar de moment (disparate i xurro ha dit hui Rajoy donant una lliçò de domini lingüístic). Ja no es pot tornar enrere, ja és impossible perque la ciutadania progressa i no permetirà que la tornen a temps de foscor i de humillacions. Ja no volem tornar a ser súbdits, no necessitem a cap pastor que guie al rebany, volem ser ciutatans i ciutadanes. Jo lluitaré per a que cap net haja de sentir al seu avi dir-li que ell no va tindre joventut per pensar que totes les persones tenien dignitat. No vull que cap persona més en la història senca les històries d´una àvia recordant temps de dolor que la tragedia va provocar. Lluitaré perque, sempre que respectem la llei, les persones tingam un puesto a la societat siga l´opció que elegim. No es pot tolerar que per una qüestió o per altra més d´un 95% de les persones estigam excloses d´eixe prototipus d´home blanc, heterosexual, amb poder i ric, que parla anglès o una llengua "majoritària", que està casat per l´esglèsia cristiana, que tè 2´5 fills i una casa amb jardí. Un home que impossa una dictadura estètica a la dona i a la resta del món. El progressisme és la resposta al món. El PSOE continuarà donant a les persones majors quotes de dignitat i sempre assumirà que tot és millorable i que queden coses per fer. Gràcies pel vostre recolçament al partit i a la meua persona.
Però suposse que són dos formes de vore el món dins de les quals hi ha una gran diversitat de punts de vista. Una que aposte per allò paternalista, clientelar, gelada i que dòna més importància a tindre 20 euros més a la butxaca. I l´altra que aposta per una ciutadania crítica que no criticona, emancipada, que creu en el diàleg de la filòsofa Sheyla Benhabib i en el poder comunicatiu del gran pensador Jürgen Habermas. Està última humanitza i prefereix ser feliç i que hi haja justicia social i tindre 20 euros menys a la butxaca.

P.D. Gràcies Sònia per la teua conversa de hui. Ets una de les professores que més m´ha ajudat a crèixer personalment i intelectualment. Gràcies per tractar-me tant bé a nivell personal. Estos dies és molt agradable tornar-te a tindre com a professora i escoltar els teus comentaris i reflexions. És com tornar a 2001 a Tª d´Europa. Ara jo em trobe més segur que abans però també més agoviat per tanta faena. Ara sóc més jo i en la vida les teues classes i les de Rosalía m´han ajudat a humanitzar-me més. Us admire molt i és un plaer que sigues la meua tutora.