Pepe Martí i David Sánchez representaràn a l´At Millars a Madrid

Pepe Martí i David Sánchez representaràn a l´At Millars a Madrid. El próxim divendres Pepe Martí, i jo, agafarem un tren amb destinació Madrid per a representar en el trigèsim setè Congrès Federal del PSOE, a la nostra meravellosa comarca de l´Alt Millars. Dissabte 5 i diumenge 6 de juliol a la capital d´Espanya esmenarem la ponència marc presentada per a fer-la més rica i més nostra, per a que la veu d´aquesta comarca que és la porta d´entrada a la Serra d´Espadà. Un compromisari de luxe com Pepe Martí, candidat al Senat a març de 2008 i batle de Sueras, i jo com a observador. El nostre alcalde, Enrique Navarro, també assistirà perque ningú com ell té tanta veu a Madrid d´aquesta pronvíncia.
Gràcies a la meua agrupació local per a propossar-me i confiar en mí i, gràcies a la Nostra Comarca per ratificar-me. No hi ha res millor que sentir-te recolçat pel teu poble però, també, per la teua comarca.

Onda oberta a l´esport

PART DE LA FONT DE DINS D´ONDA. LA TRANQUILITAT DE LA HISTÒRIA.

Onda oberta a l´esport. Possiblement la nostra localitat siga la més dinàmica de tota la pronvincia en tots els sentits. Un exemple es l´esportiu. A Onda tenim, i podem dir-ho amb la boca ben oberta i orgullosos i orgulloses, les millors infraestructures esportives de tota la província. Parlaria de cinc tipologies d´espais:
PRIMERA. ESPAIS ESPORTIUS ALS BARRIS PERIFÈIRCS I LA COSSA. Infraestructures per a apropar a les persones que viuen als barris més externs l´esport.Un espai de reunió del veïnat. La cossa és un camp de fútbol amb gespa artificial on juguen els equips filials.
SEGONA. ESPAIS D´ESPORTS ALS PARCS I LES AVINGUDES PER A PERSONES ADULTES. Aparells d´exercicis per a les persones adultes, seniors, en avingudes com la Serra Espadà. Aquestos s´ampliaràn a altres zones. Donar un passeig i de pas poder fer uns suaus exercicis pera millorar la qualitat de vida de les persones adultes.
TERCERA. ESPAIS DISPERSOS. Zones habilitades per a la práctica d´esports de tota mena d´esportsc com els que duen a terme els aficionats als coloms. Tot el poble s´obri per a rebre curses de bicicletes o motos com a altre exemple.
QUARTA. PAVELLÓ POLIESPORTIU VILA D´ONDA. És l´orgull de la ciutadania ondense. Un gran edifici polifuncional que es complementa amb una zona esportiva exterior, una zona d´encontre amb bancs i vegetació, un gran aparcament gratuït i, un parc infantil.
CINQUENA. LA MAGNÍFICA CIUTAT ESPORTIVA. Un espai obert i verd en el qual podem trobar infraestructures de primera categoria per a un poble de primera divissió. El notre Camp de fútbol, un poliespotiu cobert i un descobert, pistes de frontennis, un recinte de piscines descobertes i un de piscines cobertes que inclouen un gimnàs públic completíssim, un velòdrom,un multiusos o plaça de bous que serà cobert en breus, un camp olimpic amb gespa artificial i del qual estàn construint-se els vestuaris i les grades, una pista de seguritat vial i, un casal jove esportiu. Algú dona més? La resposta és NO.

El PP hauria despertar del seu llarg somni i donar-se una volta per aquest magnific poble abans de criticar al govern local i, abans de donar una imatge negativa del nostre benvolgut poble en tota la província. S´alegren quan algo va malament i quan la gent d´Onda, que ha demostrat ser tant treballadora, ho passa mal, sí, i s´alegren perque així ells es presenten com a salvadors, com a persones que sol.luciones els problemes. Primer que miren el que fan els ajuntaments del seu color, que vagen avore les infraestructures de Vila-Real, de Borriana o d´Almassora, o és més, les de Castelló. Estic orgullòs de que la gent d´Onda haja demostrat ser tant intel.ligent durant 24 anys. Tenim un teixit social potent. A Onda es pot pràcticar gratuitament una gran varietat d´esports, es pot gaudir de competicions nacionals i internacionals quasi tots els caps de setmana, es pot practicar esport amb la familia cada dia. Onda és un gran poble per a viure perque els seus habitants i les seues habitants han demostrat estar sempre a la altura i tindre capacitat de resposta quan les coses s´han ficat negres.

Acavem de celebrar la quinzena de l´esport i Esport TOTAL, sols dir que Onda estava invadida de gent que ha vingut de tota Espanya per competir i per a gaudir de l´esport, plenant així els bars, els locals i les tender. A Onda creem riquessa. A més les persones que vivim en Onda hem pogut tindre, com sempre, un cap de setmana ple d´actes dels que gaudir.

Quan aprecie aquesta xarxa social esportiva, la qual es suma a la cultural o comercial, aleshores, em senc orgullòs de formar part d´aquest projecte que es diu ONDA.



undefined
ONDA EN FESTA: UNA IMATGE PER A VORE EN DIRECTE.

Una dreta que manipula als mitjans de comunicació

A continuació us fique uns videos de youtube que ens mostren les típiques postures que la dreta espanyola fa seues. Postures que hui en dia no es poden tolerar perque sols volen dur-nos cap a temps en els que ningú podia expressar la seua opinió si aquésta era diferent, si era progressista.


Altra cosa que no es pot permetre és la manipulació. Canal 9, una televisió pública, que paguem totes les valencianes i tots els valencians, sols es dedica a fer campanya a favor del PP. En el món que vivim si no apareixes en els mitjans de comunicació no existeixes i, el PP ha ordenat que s´ens invisibilitze a totes les forces d´esquerres per a que desaparegam. No és el mateix contar una notícia d´una forma que d´altra, el llenguatge, les paraules, no són innocents i, està clar que Canal 9 juga a desgastar als socialistes. Aquesta presentadora vol imitar a Iñaki Gabilondo, però no s´ha adonat de que Canal 4 és privat i Canal 9 públic. El primer que va fer Zapatero fou crear una televisió pública neutral dirigida per una personalitat elegida democràticament al Parlament.



Per últim, per al postre, podem gaudir del senyor Esteban Pons, dirigent valencià del PP, i la seua cultura per a dirigir les nostres vides. Hi han informes de científics que diuen que el valencià i el català són la mateixa llengua, cosa que es veu i es nota a primera vista, el que passa és que en Catalunya li diuen català i al País Valencià li dieuen valencià. Hi han paraules i sons que varien però això també passa si comparem el castellà d´Aragò i el de Lleó o Argentina, i no per aquesta raò diem que són llengues distintes. Els polítics del PP no escolten als experts. Un polític abans de prendre desicions ha d´atendre als técnics i savis de cada àrea de saber, cossa que no fa Pons. Però ells saven crear un missatje atractiu i patriòtic que els aporta vots de gent que es deixa dur per les emocions i no per la raò.

En les nostres mans està no permetre que aquestes postures excloients i, que aquestos polítics que parlem sense saver, no ens governen. No deixem que ens continuen enganyant i més amb eixe saver estar cínic que tenen. Que l´educació torne a ser un valor, siguem, com a mí m´agrada dir, ciutadans i ciutadanes i no súbdits.
Jo sóc socialista i també denfense els interessos dels valencians i les valencianes sense necessitat de crear sentiments anticatalanistes.

Concentració en contra de l´educació que propossa Camps

undefined

undefined

undefined

undefined

undefined
El Partit Popular i Camps, el nostre president al País Valencià, cada volta ratllen més el disparat. En un intent d´obstuir les lleis que el govern socialista de Zapatero treu endavant, ara es propossa donar Educació per a la Ciutadania en anglès, de forma que cap xiqueta ni cap xiquet entenga res. Hauràn de donar-la els filòlegs ja que els filòsof, les persones crítiques que ens dediquem a aquestos temes ens veem relegats per un govern que no vol persones que pensen. CAMPS NO VOL CIUTADANS VOL SÚBDITS. A més a més l´alumnat que va a matricular-se encara no sap les assignatures que podrà fer com a optatives, i estem ja a 12 de juny. I són més les propostes que Camps continua proposant ratllant allò mafiòs.
Però el govern popular, expert en tirar la culpa de tot a l´Estat i als municipis socialistes, sols es preocupa de fer grans esdeveniments que mediàticament li donen publicitat sense atendre als problemes reals de les persones en la seua vida qüotidiana. Tant que ells parlen del dia a dia, perquè no venen a Onda i miren els barracons que hi ha i els col.legis que estàn fets gràcies a que l´Ajuntament els ha avançat els diners, perquè no miren de dotar al Centre de FPA d´edifici, perquè no arreglen els camins rurals que els toca reconstuir a ells, perquè no fan el segon centre de salut, perquè no fan una residència de la tercera edat o un CEAM. És que no es pot aprovar un estatut amb competències per a despres no fer-se càrrec de ningua. El joc del PP a València és fàcil d´entendre: estàn arruinats i aleshores creen empreses com CIEGSA, de forma que van derivan el deubte i, quan algú de fora intenta ficar llum als compters no pot. Tot està confús. Però fins quan podràn mantindre aquesta situació? El que passarà serà que quan perguen les persones que arrivaràn no podràn fer res i no es lluiràn perque estarem plens de deutes. La ciutadania valenciana ha d´entendre que a pesar de la imatge de tranquilitat que donen les coses al País Valencià no van bé. Manipulen a les persones mitjaçant als mitjos de comunicació que totes i tots paguem, mitjans públics. I si el que dic ara és fals perquè no deixen que altres televisions donen el seu punt de vista com ara TV3? A Onda el PP sols sap difamar la imatge d´Onda a l´exterior i, així, sols aconssegueix que ningú vullga vindre a viure ací o invertir a la nostra ciutat. S´alegren de les inundacions i dels robatoris. El PP d ´Onda sols defensa els interessos del seu partit a València.

La Fira del Llibre a Onda. Maig/Juny 2008.

undefined

undefined

VUELVO A ESCRIBIR ESTE ARTÍCULO QUE PERDÍ AL AÑADIR LA FOTO. LO HARÉ MÁS CORTO.

Onda oberta a la cultura. A Onda aquesta setmana passada em celebrat la Fira del Llibre, un acte que enguany s´ha organitzat al Pavelló Vila d´Onda. Actes com aquestos són de vital importància i fan que el nostre poble siga capdavanter en actes culturals al País Valencià i a Espanya. A les portes de la Fira es va fer una recreació d´un campament romà amb les formacions típiques militars i el mercat, una forma d´apropar-nos a la nostra història. Aquesta setmana no sols els llibres han sigut els protagonistes, s´han realitzat tallers de cuina, indumentària i cosmètica, d´escriptura i mosaics del món romà. També tallers sobre energies renovables i, per supost, ens han visitat escriptor de primera categoria com: Luis del Val, Josep-Joan Miralles i Torlà i, Julián García Candau.
Però no sols la fira del llibre ens ha acompanyat a Onda. A més a més el dijous 5 inagurarem dues exposicions, una al Centre del Voluntariat i altra al Molí de la Reixa. Es tracta dels treballs del Programa Municipal d´Activitats Formatives i dels cursos de l´associació d´alumnat del CP de FPA l´Aladern. Tècniques com pintura a l´oli, brodat a mà, patchwork, tècniques mixtes, teles sobreposades, tuls i calats, iniciació a la restauració i, acavats decoratius supossen no sols educació i exposicions per avui sinò, noves fonts de desenvolupament local i d´economia diversificada.
El divendres Jesús Huguet ens visità deleità i al profressorat dels FPA que visitaren els atractius d´Onda, amb un col.loqui enrequiror. Si alguna persona volia encara més oferta cultural al Teatre Mònaco podia vore l´obra de final de curs de l´alumnat de segon grau de l´Escola Municipal de Teatre: "Les 101 raons que tinc per a dir que t´odie, amor meu". I són moltes més coses les que em deixe. Podriem mencionar les proves atlètiques, futbol al camp de la Cossa, senderisme, el concurs de fotografia local, cinema gratuit, les festes del Barri Castelló que han sigut magnífiques...
Onda és un gran poble per a viure i ho és gràcies a l´esforç que els ondenses i les ondenses hem fet per crear una societat oberta i que sap progressar per a superar les dificultats que en el camí ens em trobat. Estic orgullòs de ser ondense i per això sempre porte el nom d´Onda quan sobrepasse l´Apeadero de Betxí. La nostra marca corporativa que fa poc em creat es la nostra imatge a l´exterior (samarretes, pinc, postals...)
La aposta d´Onda per la cultura és molt més important del que aparenta. Quan a Onda tenim tot aquest potencial cultural no sols portem el nom de la nostra ciutat als primers puestos dels diaris sinò que fem que la nostra ciutadania isca de casa i plene els nostres comerços, bars i restaurants. Fem que la gent es conega, es senca ciutadana d´un gran poble. I les habilitats que l´oferta formativa a Onda ens ofereix creen diversitat a la nostra economia.
Despres d´anys en els quals em lluitat per a que Onda tinga les millors infraestructures de la província, culturals, logístiques, esportives, industrials, cíviques i polítiques, ara anem a potenciar el patrimoni que el nostre passat ens ha legat. Ara que em portat al nostre poble a ser un dels més potents econòmicamente gràcies a una bona gestió i a l´esforç de les gents d´Onda, ara que ja tenim tot el necessari per a fixar la població i donar una bona qualitat de vida, ara anem a potenciar el nostre patrimoni i turisme per a diversificar les nostres fonts d´ingressos. Ara Onda arrivarà encara més lluny i sabrà despegar millor quan la crisi mundial ens abadone. Aleshores estarem ben situats per a situar-nos encara més alt. Serà llavors quan eixes habilitats artistiques i ganàncies espirituals es traduiràn en benefici econòmic també: quadres de la Font de Dins, tuls, ceràmica pintada a mà amb el castell...
GRÀCIES ONDA.

CAE EL NÚMERO 1 DE E.T.A. FELICIDADES

Esta madrugada nos hemos levantado un poco más cerca del fin del horror, nos hemos levantado un poco más cerca de la paz. Felicitar a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado tanto españoles como franceses. Nada más voy a decir, no quiero manchar este momento con pinceladas partidistas. Sólo hay espacio para la alegría y el recuerdo de las víctimas.

FILOSOFIA I FEMINISME: la construcció d´un món millor (Valencià i castellà)

VALENCIANO. Cada dia em trobe millor estudiant temes relacionats amb la igualtat: feminisme i noves masculinitats. La majoria de les persones no saben tot el que implica el feminisme des de la filosofia. Sóc afortunat d´haver escomençat un camí que em durà a ser millor persona, a vore més realitats. L´altre dia en una classe de doctorat diguè un professor la meua frase preferida: tot en auquest món es construeix. El fet de que tingam que treballar, el fet de que els homes sigues vistos com millor que les dones, el consumisme com a regla d´or per a integrar-se socialement... Si tot es construit per nosaltres tenim tres opcions: continuar disfrutant d´allò material que ens cosifica, deixar que la tristesa ens invadisca perque ho hem fet molt mal o, per últim, lluitar per deconstuir tot el que no ens val i tornar a crear-ho de forma més justa. El que està clar és que la realitat que ens rodeja ha sigut creada per un poder que està en mans dels homens blancs, occidentals, cristians, rics, que parlen una llengua majoritaria, que és heterosexual, atractiu, jove o d´edat mitjana... en definitiva, un 93% de la població mundial està fora del poder i excluida per una raò o per altra. Persones que cada dia pateixen dolor en la seua vida qüotidiana, al dia a dia que és on vivim la majoria de la nostra vida. Un sistema que ens obliga a ser súbdits d´un comportaments que venen definits a priori (si eres home has de ser dur i si eres dona has de ser sensible, entre d´altres coses), ens obliga a ser súbdits d´una estètica, ens obliga a formar part d´un sistema consumista que ens crea noves necessitats per a que continuem compran, un sistema materialista que ja no té en compter allò espiritual i social (eixir a parlar amb els veïns i veïnes, ajudar a una dona major a baixar un escaló, anar a donar una volta pel camp o al parc sense haver de comprar res...), un sistema que ens cosifica, ens reifica. Les veus conservadores que aposten per aquest sistema han de ser legitimitzades. No hi ha res més important que un món que aposte per una red social potent, un món on tot el món puga ser com vullga sempre que respecte la llei, un món en el que els sentiments conten i, un món on la diversitat siga possible. Des del nostre partit ajudem a les persones a ser ciutadans i no súbdits. Jo no sóc quí per a negar la maternitat o la paternitats als homosexuals, no sóc qui per negar la igualtat a les dones, no sóc qui per a impossar patrons de conducta a ningú. El sistema sexe/gènere està caent i la teoria queer plena aquesta buidor. Els progressistes hem d´estar preparats per a lluitar front a la onada conservadurista que està impregnant a gran part de la societat. La dreta juga amb missatjes fàcils d´entendre, simples, materialistes i no gens transgressors, els quals, van convencent a la gent que es troba acrítica, desconectada i en mig d´un procès de no sacrifici ni valorització de l´esforç. La gent ja no pensa en el que deuria de ser sinò en el que és. La resposta al problema són la gent d´esquerres, progressistes i amb preparació. És responsabilitat de totes les persones construir un món en el qual totes i tots tingam un lloc.
Reflexions soltes d´una nit plena de cansanci estudiant doctorat
CASTELLANO (resumen). Todo lo que nos rodea está construido por nosotros y nosotras y, por tanto se puede cambiar. Un 93 % de las personas en el mundo se encuentran excluidas y descrimindas por no cumplir los parámetros que unos pocos nos imponen (heterosexualidad, monogamia, roles, capitalismo, cristianismo...)Hemos desembocado en un mundo en el que sólo se valora lo material y en donde el consumo se ha convertido en la principal actividad de la humanidad. Los mensajes de la derecha son eficaces porque no progresan, son simples y nos dicen lo que queremos oir. La doctrina de la izquierda es más difícil de entender porque requiere de un mayor nivel y de un espíritu transgresor. Dejamos una vez de ser súbditos políticos y ahora debemos dejar de ser súbditos de un capitalismo atroz que nos aborrega. Seamos ciudadanos críticos y luchemos porque todas las personas sean iguales (no neguemos la paternidad ni la maternidad a los homosexuales, no neguemos la independencia económica a las mujeres, no neguemos una educación y sanidad para todas y todos gratuitas...). És responsabilidad de todas las personas construir un mundo en el que todos y todas tengamos nuestro lugar.Es más cómodo ser súbdito que ciudadano por eso muchas personas prefieren no dar la cara y vivir su vida sin avanzar.

(Reflexions soltes d´una nit plena de cansanci estudiant doctorat)/ reflexiones no articuladas de una noche llena de cansancio estudiando doctorado)

L´HORROR DE LA BARBÀRIE

Hui ha tornat a passar. La barbàrie terrorista ha tornat a presentar-se en les nostres vides de la pitjor manera possible. Ha mort un home hui, un Guardia Civil assassinat per la banda terrorista E.T.A al fer explosió una bombra, a les tres menys dos de la matinada, front a la Casa Quartel de la Guardia Civil de Legutiano a Àlava. Una furgoneta era la portadora de la bomba assassina. Aquest Guardia Civil melillense hi era casat i tenia un fill. Quatre Guardia Civils més han resultat ferits per l´explosió. La resposta del nostre Estat ha de ser doble: per una banda l´Estat de Dret ha de depurar responsabilitats (pressò i càstig)i, per l´altra, i encara que no vullguem, la democràcia que implica diàleg. Els valors universals com, per exemple el de la democràcia o els Drets Humans, està demostrat que no poden impossar-se a la força, que fa falta "algo més" com l´autoconvenciment i les raons, les paraules. La força més brutal no ha aconsseguit millorar les coses a Iraq per exemple, les coses no estàn millor. Soles amb una reflexió conjunta podrem apropar-nos encara més a la sol.lució, encara que a molta gent del carrer aquesta postura li coste entendre-la. La història parla per si mateixa: la I Guerra Mundial i la II Guerra Mundial, el cas terrorista al Nord d´Irlanda... sempre s´ha requerit algo més que la força bruta i que les lleis. Ara, allò més important és donar suport als familiars del Guardia Civil mort i, sobretot, no emprar aquest tema amb fins partidistes. Emprar als morts per a guanyar vots soles fa més forta a la banda terrorista. Ha sigut molt bonic vore als portaveus del Congrès i als sindicats fer una declaració conjunta per a condemnar l´acte cruel i cobard d´ETA. Ojalà aquesta legislatura siga més constructiva i no un atac i desgast. Gràcies a totes i a tots per lluitar contra l´horror de la barbàrie.
D.E.P. JUAN MANUEL PIÑUEL VILLALÓN, mai t´oblidarem.

1 DE MAIG

GRÀCIES! Soles puc dir gràcies a totes les personas que el dijous em fereu fer sentir com vaig sentir-me. El dijous passat va ser un dels meus moments polítics més agradables en els dos anys que porte en aquest partit. Fa dos anys sí, que un 1 de maig anava jo a la meua primera asamblea i em donaven la benvinguda. Pareix que va ser ahir. Des d´aquell dia tot ha canviat molt en la meua vida a nivell personal i polític, a nivell acadèmic i sentimental. Pocs mesos despres de la meua entrada en el partit es va comptar amb mí per a formar part de les llistes que el PSPV presentava a les eleccions municipals de maig de 2007. Teniem 12 regidors i jo anava el 13 en la llista, haviem doncs, de lluitar per pujar un regidor. Però les coses no foren així, la barbarie crispadora dominà el nostre País Valencià i nosaltres, a pessar de aguantar millor que en la majoria de municipis la masacre, ens quedarem amb 10 regidors. Per primera volta, el PSPV perdia la majoria absoluta. Ens feia falta un regidor o regidora més per a tindre estabilitat. Finalmente pactarem amb el BLOC, un PACTE DE PROGRÈS. A aquesta unió es sumà l´AMI, un grup independent que col.labora en el nostre govern però fora del pacte. Sóm tres forces que juntes lluitem pel benestar del nostre poble. PP i Espanya 2000 són l´opisició. Però la veritat és que estem molt agust, escoltar noves veus quan es governa és molt enrequiror. Prompte farem un any al poder. És molt agradable vore als meus companys i companyes, amb els que vaig passar tots els dies de pre-campanya i campanya treballant, estàn fent una tasca tant bona al nostre poble. Tenim una forta amistat totes i tots i això es nota en els actes als que acudim. Em trobe molt recolçat per Enrique Navarro i per tot el grup municipal. S´ha confiat en mí ficant-me en les llistes per al Senat 2008. Ara que també sóc membre del PES i ja tinc la meua llicenciatura finalitzada, puc dir que em trobe més fort, amb més ganes de treballar i de fer coses pel meu partit, pel meu poble. El meu doctorat i el meu master són una de les meues cartes de recomanació. Han sigut uns anys de molt de treball, de molta alegria i il.lusió, anys de molt d´amor a nivell personal fins fa poc, anys de molt d´estudi i molta organització per a poder dur tot endavant. El dia 1 de maig, amb les mostres de ternura de la gent de partit, amb el reconeixement de les socialistes i dels socialistes, amb els besos, els abraços i les paraules, jo vaig vore que tot es recompensava, que tot havia valgut la pena, que jo ja era part important al partit. Eixe dia mai podré oblidar-lo. Gràcies Enrique, gràcies Lidón, gràcies Rosarín. Gràcies a tots i totes: Vicente Gil, Ximo, Lola, Carmen... i gràcies a les meues àvies del partit per cuidar-me tant. I senc que estiga tot el rato donant les gràcies però és el que senc i al meu blog puc fer un reconeixement a les personas que em fan ser cada dia més socialista i més feliç. Més de 200 persones dinant al CAMPUS, gent d´Onda, de Sueras, de Tales, de Fanzara, de Ribesales... Dos anys plens de sentiments, de treball i de felicitat.

Por un mundo el que todas las personas podamos ser felices

El Ministerio de Igualdad: por un mundo más humano.

Los estudios más modernos dicen que alrededor de un 7% de la población sustenta el poder mundial, lo cual significa que un 93% de las personas que vivimos en el mundo estamos excluidas. Los hombres blancos, occidentales, entre 18 y 50 años, heterosexuales, cristianos, atractivos, casados por la Iglesia, con una casa adosada y 2´5 hijos, son los únicos que no sufren la exclusión. El resto de las personas estamos subordinadas. Decir que la Igualdad es menos importante que la economía o la industria, que la defensa o la sanidad, es ignorar el dolor de muchas personas en su día a día. Esta es la realidad que el patriarcado (sociedad en la que los varones detentan la autoridad dominante, tienen el poder) ha ido construyendo hasta llegar a nuestros días. En la actualidad este patriarcado que ha sido descubierto se presenta enmascarado y más sutil, más difícil de atacar. Así pues, aunque para muchas personas la igualdad se reduzca a esas hojas de los programas políticos que se añaden por quedar bien, que son ornamentales, para otras muchas, por suerte, es un mínimo, es de justicia. La creación de un Ministerio de Igualdad es una noticia muy positiva, o así es entendido en las esferas académicas y progresistas. La igualdad entre las mujeres y los hombres, en plural, que es como se debe expresar si queremos ser rigurosos y rigurosas, requiere de leyes pero también de “un algo más” para que la sociedad se conciencie, se de cuenta de que es cosa de todas y de todos conseguirla. Con la igualdad salimos ganando todas las personas sea cual sea nuestro sexo, nuestro religión, nuestras medidas (basta de 90-60-90)… Los hombres ganamos el poder escapar de esos roles (el comportamiento que se espera de nosotros) que nos oprimen, podemos ganar en la paternidad, en los sentimientos, en ser más nosotros mismos. Las mujeres ganan al dejar de estar subordinadas, ganan el poder entrar a formas parte del ámbito de lo público y, ganan tiempo para lo privado, para sus aficiones. La derecha española afirma no estar en contra de dicha igualdad, pero déjenme que lo dude. Si no están en contra, porqué llevan la ley al Tribunal Constitucional cuando podrían haberse abstenido únicamente o votar en contra (porque según ellos la ley no les gusta, siempre tienen alguna excusa). Estamos a favor de la igualdad, pero la denunciamos, estamos a favor de la unión homosexual, pero también llevamos esa ley a los tribunales, estamos en contra de la investigación con células madre para curar enfermedades, pero cuando encontremos la solución para curar dichas enfermedades entonces emplearemos esos medicamentos. Hay que ser coherentes, y la derecha española nunca lo ha sido. Las críticas hacia el ministerio que lucha por la igualdad sólo pueden venir de personas que no creen en ella. Sólo podemos decir que creemos en la igualdad las personas que la practicamos en nuestro día a día, las personas que nos corresponsabilizamos de las tareas domésticas (no vale ya ayudar a las mujeres, ya no es ayudar, es compartir). Qué bonito es decir que creo en la igualdad cuando no sé ni hacerme la cama ni cocinar un estofado de carne. Qué bonito es decir que creo en la igualdad cuando no sé poner la lavadora ni planchar. Qué bonito es decir que creo en la igualdad cuando jamás limpio los aseos en casa ni quito el polvo. Y este no es mi caso, yo sé hacer todo lo que he dicho, por tanto, construyo igualdad. Para finalizar, recordar a algunas personas que ya no vivimos en un imperio, por suerte, ya que en los imperios, al igual que en las dictaduras, las personas no somos por definición ciudadanos sino súbditos. Yo, y hablando a título personal, no añoro ninguna tutela paternalista (a ningún dictador), a lo mejor otros sí. Las palabras crean realidades y si las empleamos mal estaremos construyendo un mundo peor. Haciéndome eco de la crítica que hace Voltaire a Rousseau, el partido popular quiere un progreso para las personas que consiste en hacernos volver a caminar sobre cuatro patas. Sólo tengo un deseo y es, que ojalá el Ministerio de Igualdad pronto no exista, eso significará que hemos logrado alcanzar una igualdad real, un mundo en el que no haya una ciudadanía de primera y otra de segunda categoría.
P.D. Propongo una excursión a los pantanos de la provincia y, si están vacíos, yo seré el primero que pida agua al gobierno de Zapatero. En mi casa aun no ha llegado el día en el que abra el grifo y no salga H2O, cosa que mis abuelos en Cuenca no pueden decir, ni tampoco en Galicia. Si tenemos garantizada el agua hasta 2010 aunque no llueva, porqué el PP miente diciendo que se nos tratan mal desde el gobierno central. No más mentiras ni manipulación mediática como se hace en canal 9, una televisión pública que pagamos todas y todos.
David Sánchez Salas. Doctorando en Igualdad.

ARTÍCULO DEFINITIVO PUBLICADO EN PRENSA LOCAL